dimarts 13 de desembre de 2011

Bon Nadal !!




Darrerament hi ha sequera als meus blogs, però tot sigui dit, ni és dropera ni malaltia, sols són altres obligacions que hem forcen a estar-me quiet i parat al dic sec.

Avui, dimarts i tretze, m'ha semblat un dia perfecte per desitjar-vos a tots aquells que de tant en tant em llegiu, un Bon Nadal i un Feliç Any Nou, i ho faig amb una postal i un petit video que els companys d'AMNCAT (Amics del Modelisme Naval de Catalunya), han preparat.

dimecres 6 de juliol de 2011

AMNCAT: III Trobada-Cargolada a Sils


Després de tres mesos d'espera el dia va arribar. El diumenge 3 de juliol era la cita, el dia es va despertar nuvolat, les hores passaven lentament com si no li importes a quina hora es trobava. Blanes s'espolsava els llençols amb poca convicció, una mica més al nord Lloret obria els ulls lleganyosos i la boca ressacosa desprès d'una nit, una altra nit, sense mida ni aturador.

El trajecte fins a Sils va ser ràpid i distret, i l'arribada al punt de trobada va ser l'esperat. Als amfitrions Angels i Ricard, ja els acompanyaven el mestre Aniceto i Ramon (Corpi), i aprofitant que el cel amenaçava pluja vam visitar el taller-museu d'en Ricard.

Veure el cau d'en Ricard és impressionant, un taller enveja de qualsevol modelista, no sols pels estris i maquinària de que disposa, ni tan sols pel magatzem de fustes que té a l'abast, sinó per l'espai de que disposa al taller i la quantitat de vaixells exposats. Una visita d'aquestes et fa plantejar moltes coses, entre elles la distància real entre un mestre com Ricard i la resta de corbatraques que pul·lulem al voltant d'aquest hobbie.

Una vegada visitat el santuari i superada la catarsi era el moment de preparar la trobada jaranera: Foc per cremar fustes (de barcos) per la rostida, pica-pica amb l'abundant coctel de cava d'en Lluís, xerrameca constant entre els conjurats, els pebrots picants d'Ansorregui capaços de ressuscitar un mort. I desprès de l'hora dels cargols a la llauna, van arribar les botifarres, el xai, més cava, vi negre de la Rioja, amanida, més vi, més cava, més xerrameca, cançons de les nenes, coques, pastissets i punyetes amb vi de nous i ratafia, i més xerrameca. I així fins ben avançada la tarda que feia necessari arribar als comiats i iniciar el camí de retorn.

A Sils, ens vam trobar un bon grup d'amics( aixoplugats sota les sigles d'AMNCAT: Amics del modelisme naval de Catalunya), amb molts punts de coincidència, però per sobre de tot la estimació que cada un de natros tenim pel modelisme naval. A Can Ricard, ell i la seva esposa Angels ens van obrir la seva llar, i al voltant del seu caliu ens vam aplegar un grapat de boixos per la fusta: El mestre Aniceto, Ramon (Corpi), Manel (Fe), Salva, Ferran (u2e9953), Jose Ansorregui i jo.
No voldria deixar passar la ocasió per retre un homenatge a les dones dels modelistes per la seva paciència i comprensió (ja sabeu, desordre, olors, serradura, pols, ...) que en aquesta ocasió eren representades per l’Àngels, Àfrica, Sara, Olga, Alazne i Montse.

Amigues i amics, l’espera per una nova trobada es farà llarga...





En Lluís preparant el "refresc"


Els pebrots d'Ansorregui, que aixequen un mort, van ser els culpables de l'increment del consum del "refresc" d'en Lluís.



Les fustes que algun barco plora, cremant a l'inici de l'akelarre.


Ramon(Corpi), col·locant amb cura els cargols a la llauna.



En Ricard, assegut al costat del mestre Aniceto, demana més "mam" o intenta tocarse la punta del nas amb el dit polze, en un intent de mesurar la ingesta etílica fins el moment, tot sota la presència de l'ampolla buida del ví de nous.


Lluís, dels patets, sense perdre el fil de la conversa, mentre l'ampolla de vi de nous s'amaga al darrera d'una ampolla d'aigua.


Menja, beure, xerrar i riure. Molt de riure, com el Salva.


Ramon(Corpi) i Ferran(u2e9953), xerrant de barcos o de ...


Ansorregui i Manel (Fe), al peu de la senyera i amb la supervisió del mestre Aniceto, sembla que canten "Els segadors", però no. En aquell moment parlaven de barcos.

Foto: Ricard
Tots aplegats al voltant d'unes sigles, AMNCAT, que no sols signifiquen fer maquetes de vaixells, és molt més, tan com conrear l'amistat i viure sense mirar-se el melic.

divendres 24 de desembre de 2010

Bon Nadal !


Felicitació del grup: Amics del Modelisme naval de Catalunya (AMNCAT)



Bon Nadal!

i que l'any entrant sigui millor que l'any que ens deixa.

dimarts 6 de juliol de 2010

L'avaratge dels Anita


La nit de Sant Joan, va ser nit de foc, de coets i pels meus barcos també nit d'aigua. Vaig aprofitar per veure si els cascs dels Anita necessiten un calafatejat extra,i com es comporten a l'aigua.



Aprofitant, també van tastar l'aigua el remolcador Ulisses i el Puffer Clyde. El primer perfecte,equilibrat i ben llastat, navega amb elegancia ha resultat un bon vaixell.



Al Puffer, vaig cometre una errada amb el llast i va naufragar tan bon punt va haver de fer una maniobra arriscada. A pesar de tot el vaixell no va patir, i tot es va poder recuperar en perfecte estat, ara a rectificar i a per la propera.

dimarts 13 d’abril de 2010

Els llibres de Narcís Monturiol


Enguany es celebra l’Any Monturiol i el 150è aniversari de l’avarament del submarí Ictineu. Aquest esdeveniment pretén posar de relleu la importància d’aquesta figura destacada de la història del segle XIX que va ser capdal en el desenvolupament de la navegació submarina.

La Biblioteca de l'Observatori de l'Ebre ha pogut localitzar dins dels seus fons els llibres que Narcís Monturiol va utilitzar per als seus estudis, i principalment per la construcció dels “Ictineus”, amb aquest material bibliogràfic l'Observatori de l'Ebre, l'Ajuntament de Roquetes i la Diputació de Tarragona han organitzat i patrocinat l'exposició: "Els llibres de Narcís Monturiol. La biblioteca d’un inventor", que es podrà visitar entre els dies 14 d'abril i 14 de maig d'enguany al Pavelló Landerer de l'Observatori de l'Ebre

diumenge 15 de novembre de 2009

Lo vaporet Anita (2)



La construcció de l'Anita segueix endavant, però he tirat pel recte i he construït dos cascs, que hauré de distingir per l'any de l’avaratge 1916 i per l'any de la renovació 1924, així que a partir d'ara seran per aclarir-me l'Anita 1916 i l'Anita 1924.

L'Anita 1924 va més avançat, avui l'he emmassillat per afinar l'entramat de la fibra de vidre, durant la propera setmana li passaré el paper de vidre i a vore com queda.

A l'Anita 1916 aquesta setmana li he posat les quadernes de reforç i he trobat un petit detall d'una roda de pales, que em pot servir per sortir de l'atzucac on me trobava.

diumenge 25 d’octubre de 2009

Lo "vaporet" Anita (1)









Fins el primer quart del segle XX, el tram inferior de l’Ebre va ser un constant anar i venir d’embarcacions de tota mena, havent navegat les seves aigües diversos vapors com l’Ebro, el Villa de Amposta, el Ciudad de Tortosa, i el darrer “lo vaporet” Anita.

L’Anita va ser el darrer en prestar servei, destinat al transport de mercaderies i passatgers entre les localitats ebrenques de La Cava, Amposta i Tortosa, va ser construït al 1915 a les Drassanes Sales de Ferreries i avarat al riu Ebre el 20 d’octubre de 1916.

Era un vapor de pales, de casc d’acer i fons pla, impulsat per la màquina de vapor del vell Ciutat de Tortosa. Als vuit anys del seu avaratge es va modificar el seu disseny substituint les rodes de pales per una hèlix i la màquina de vapor per un motor diesel. Amb una eslora de 32 metres, 4.5 de mànega i 2.5 de puntal, podia transportar 74 tones de càrrega, distribuïdes en: 192 viatgers i el seu embalum (24 a primera, 74 a segona i 93 a coberta), i aproximadament 800 sacs d’arròs. En temps de sega al Delta, remolcava fins tres llaguts amb una càrrega extra de 300 sacs d’arròs.

L’any 1928, l’estiatge va reduir les cotes mínimes del riu impossibilitant la navegació. L’Anita va quedar ancorat vora Sant Jaume d’Enveja, enfonsant-se el 28 de octubre de 1937 a conseqüència de una riada i a la escassa cadena amb la que estava ancorat. Actualment les seves restes jauen soterrades als llims del riu.

Després d’uns quants d’anys documentant-me amb resultats dispars, vaig a començar la maqueta del vaporet. La maqueta, a escala 1:25, serà navegable i tindrà una eslora màxima de 130 centímetres, amb casc de fibra de vidre i recobriment d’evergreen simulant les planxes d’acer.

Volia construir únicament la versió del 1924 donat que disposo de poca informació de la versió original del 1916, així que amb previsió que amb el temps faci alguna troballa i per no fer la feina dues vegades, i donat que el casc era el mateix i no em consta que patís modificació estructural important, he construït un motlle per poder fer quan calgui una copia del casc.

L’estructura del motlle és la tradicional de quadernes sobre un fals quillat, però en lloc de folrar el casc amb traques, he farcit l’estructura amb “polyfoam” (poliestiré extruït) material fàcil de trobar en obres (retalls) o en magatzems de materials de la construcció (planxes de 120x60 mm, gruixos de 30, 40 i 50 mm) Es talla amb molta facilitat amb un cutter o amb un ganivet de pernil,i es pega amb cola blanca de fuster.

Una vegada aconseguida la forma del casc i com desconec el nivell de tolerància entre el polyfoam i la resina de poliester, he protegit el motlle amb paper d’alumini i amb film transparent de cuina. Enllestit el motlle, es tallen trossos de matt de fibra de vidre i es prepara la resina de poliester amb el catalitzador i en un lloc ben ventilat s'aplica tenint cura de no deixar ni un mil·límetre de superfície sense tractar.

Avui, després de 48 hores he pogut separar motlle i casc sense cap mena de problema.

Ens veiem...

dilluns 19 d’octubre de 2009

Pla de Santa Maria 2009: 6ena. Trobada de modelisme naval



Ahir es va celebrar al Pla de Santa Maria la Sisena trobada de modelisme naval, en ocasió de la Fira del Vent 2009.

La trobada va tenir lloc a la Bassa de la Fàbrica, un pla d'aigua de 5000 metres quadrats de superficie, on poden evolucionar els vaixells amb força comoditat. Uns models magnífics i un lloc envejable on practicar la navegació.

diumenge 11 d’octubre de 2009

Benicarló 2009: 4a. Exposició de modelisme naval



Aquest cap de setmana, 10 i 11 d'octubre, s'ha celebrat a les instal·lacions del Gran Hotel Peñíscola, la 4a. Exposició de Modelisme Naval organitzada pel Club de modelisme naval "Benicarló, cara a la Mar". Una bona quantitat de maquetes de gran qualitat capaces de despertar l'admiració entre el visitants.

Personalment era un cap de setmana una mica complicat, però no podia deixar passar l'oportunitat de fer-li una visita a la trobada modelística més propera a les Terres de l'Ebre, llàstima que no vaig poder quedar-me a la navegació nocturna que prometia ser molt interessant.


diumenge 4 d’octubre de 2009

Castelló 09: X Mostra de modelisme naval





Aquest cap de setmana 3 i 4 d'octubre ha tingut lloc a l'Edifici Moruno del Grao de Castelló la X Mostra de Modelisme Naval. A l'interior del recinte, com ja va sent costum hi havia gran nombre de models exposats, molts d'una qualitat envejable, mentre a l'exterior al pla d'aigua adjacent, els models radio controlats s'exhibien destacant un Prestige amb abocaments inclosos, abocaments aquesta vegada innocus i controlats.

Ahir al matí vaig poder fer una visita a la Mostra per treure unes quantes fotos i comprovar "in situ" com donen els companys de hobbie solució a alguns problemes que es plantegen en l’execució dels diferents models.

Fins la pròxima.



dilluns 28 de setembre de 2009

Tàrrega 09: 5ena. Trobada de modelistes navals


Ahir diumenge, organitzat pel Club de Modelisme de Tàrrega es va celebrar la 5ena. Trobada internacional de Modelistes navals, a les Piscines municipals ubicades al parc esportiu del Reguer de la ciutat de Tàrrega.

Un dia perfecte per fer una excursió amb la familia i anar alimentant el hobbie amb noves idees i nous projectes.

divendres 18 de setembre de 2009

Benicarló: 4a. Exposició de modelisme naval


Els propers 10 i 11 d'octubre el club de modelisme naval "Benicarló Cara a la Mar" organitza conjuntament amb el Gran Hotel Peníscola la 4a Exposició de modelisme naval de Benicarló.

És reconfortant comprovar que després dels problemes que els de Benicarló van tenir per organitzar-la durant les Festes majors tal com anunciava el seu programa de festes i la suspensió de la celebració tal com s'indicava als accessos a la Llotja de peix del Port de Benicarló, ara puguin tirar endavant amb el patrocini d'un establiment hoteler de la zona.

Enhorabona !!


divendres 10 de juliol de 2009

Xebec (5)


A veure si em poso al dia. A l'apunt d'avui, el xebec ja ha rebut el segon folrat, he pintat l'interior de les amurades en vermell i he posat l'espill i l'enrejat de popa.

Unes vacances massa curtes per al futimé de coses que vull fer...

dilluns 6 de juliol de 2009

Western Sail Boat





Sota aquest ambigu nom vaig adquirir al supermercat, un blister amb quatre planxes de contraxapat amb les peces troquelades. El fabricant és xinés, no totes les peces ajusten i les peces simètriques no són gaire idèntiques. Però no és problema es fan els retocs que calgue i es monta com un puzzle en un parell d'estones perdudes.

Va bé per trencar la rutina encara que sigui una mena d'heretgia modelística, però com no soc ni purista ni talibàn, ja el tinc llest i acabat.

dimarts 30 de juny de 2009

Un veler en ampolla (3)




El veler ja és acabat i navega tranquilament a la mar de plastilina de l'ampolla. Tot s'ha de dir, el veler és molt senzill: el casc d'una peça laminada de palets de gelat, el pal, la botavara, una vela i el foc.
Després d'embotellar cinc vaixells en ampolla horitzontal, la dificultat per mi era experimentar, per primera vegada, amb una ampolla vertical. Ara puc afirmar que prefereixo les horitzontals, es treballa més còmode.

Com experiència ha estat interessant, però cal deixar una mica de banda els vaixells en ampolla, altres projectes truquen a la porta.

dijous 25 de juny de 2009

Un veler en ampolla (2)



El blog sembla un vaixell fantasma. Bona senyal !!

Si faig bloc, no faig barco. Si faig barco no tinc temps pel bloc. El veler ja està dins l'ampolla, però de moment un parell de fotos de quan vaig posar la mar i l'esboç inicial del veler desmuntat.

Ens veiem !!

divendres 1 de maig de 2009

Un veler en ampolla (1)

De vegades tinc un vaixell i mig fer i no m'apeteix re-emprendre'l, i d'altres vegades tinc un objecte qualsevol a la mà i em venen ganes d'emprendre un nou projecte. Aixó em va passar fa uns dies, es va acabar el vinagre de mòdena i l'ampolla de vidre em demanava a crits que li poses un veler petitó a dintre.


I m'he posat a la feina, una ampolla buida i uns palets de gelat, una bona manera d'escomençar.


Els palets de gelat, pegats amb cola blanca i un parell de pinzes per fixar-les, fins que s'asseque.



Una vegada tenim la peça laminada seca, comença la operació de donar-li forma, per tots els mitjans al nostre abast, fins aconseguir allò que desitgem.


El petit veler intenta colar-se a l'ampolla però no passa. El broc fa 21 mm. però hi ha una estretor interior que la va reduïnt fins a 18 mm. L'orza haurà de ser independent i colocar-se una vegada dins.

Ara comença la xalera !!

diumenge 29 de març de 2009

Remolcador ULISSES a You Tube



Aquesta maqueta l'he construïda basant-me en els plànols de la revista de modelisme naval "Más Navios", i amb materials i peces reciclades o autoconstruïdes.

diumenge 15 de març de 2009

El Clyde Puffer a You Tube




La bellesa dels paisatges d'Escòcia contrasta amb lo abrupte de les seves costes i l'extensió de l’arxipèlag de les Illes Hèbrides. Des de la nit dels temps els seus habitants s'ho van manegar per mantenir les comunicacions i el transport de mercaderies. Als segles XVII i XVIII el servei el feien els "gabbert", gavarres a vela que a la segona meitat del segle XIX van donar pas als puffers.

Els puffers que deuen el seu nom al soroll continu de la seva màquina (puff, puff, puff) i a l'estuari del Clyde, lloc que era el seu origen i el seu destí.

Els Clyde Puffer carregaven fins a 100 tones de càrrega i tenien el fons pla, cosa que els permetia aprofitant la marea baixa, avarar-se a qualsevol platjola per efectuar les operacions de càrrega i descàrrega. L'any 1905 els puffers van inspirar al periodista Neil Munro que va publicar les històries del "Vital Spark", el Clyde Puffer més popular d’Escòcia, gràcies a que la BBC va realitzar diverses series televisives, amb els puffers com a protagonistes.

Els puffers són com a caixes de sabates que suren, feos en ganes, i és possiblement lo poc agradable en les seves línies el que el fa més atractiu. Uns vaixells simples, però amb un molt bon rendiment a les complicades costes occidentals escoceses, i que durant 100 anys van complir amb escreix els objectius per als que van ser construïts.


Aquest apunt el vaig penjar el quatre de novembre del dos mil set, just quan començava la construcció d’aquesta maqueta, el vídeo de la qual avui he pujat al YouTube. Llavors em semblava un aneguet lleig, però amb la seva construcció he après a estimar-lo i li tinc un apreci especial. Ja en tinc ganes que arribi el bon temps i veure com se comporta dins l’aigua.

dissabte 21 de febrer de 2009

Xebec (4)








Doncs bé aquesta setmana he pogut acabar el folrat del casc, pensava que seria més dificultós però les corbes de la proa i el revirat de les traques a la popa no ha estat problema amb l’adequada ració de mullat i escalfat amb la pistola d'aire.

A partir de demà començaré amb el retallat de l'excés de traques a popa i proa, sessions de paper de vidre i veurem si manca una mica de massilla.

divendres 13 de febrer de 2009

Xebec (3)


Com sempre em passa per Nadal, tot al taller es ralentitza. Però després de dos mesos d’aturada ja toca posar-se les piles i tornar a poc a poc a l’activitat constructiva.

I he tornat a la vida amb el xebec, li he col·locat les murades i les primeres traques. A veure com es presenta el cap de setmana, m’agradaria donar-li una bona empenta al folrat dels casc.

dimarts 2 de desembre de 2008

Llagut de l'Ebre (i 4)


Motllo, notes i esboços ja tornen a estar guardats i arxivats fins la pròxima. Demà el petit llagut viatjarà fins un prestatge ple de llibres d'història. Ell que careix de lletres ens explica, sense paraules, històries de quan el riu era ple de vida.

diumenge 30 de novembre de 2008

Xebec (2)


Alternant amb la goleta i el llagut vaig tirant endavant amb el xebec, hores d'ara ja tinc col·locades les dues cobertes i els enreixats de la falsa coberta. Tot a punt per col·locar les amurades i l'entracat del buc.

A creuar els dits s'ha dit...

Llagut de l'Ebre (3)


Bé el llagut està molt avançat. La part constructiva està enllestida. L'arbre ja està lligat a la bancada central preparat per rebre els penons amb les veles : el trau i la gàvia, que ja tinc cosides i amarrades als penons. Aquest és un dels trets més caracterísitcs dels llaguts de l'Ebre, les veles són quadres, res a veure amb les veles llatines dels llaguts marítims.

El únics compartiments tancats del llagut: la sama i la cambra ja estàn llestos. La peana sobre la que és mantindrà el llagut, la tinc recent encolada, en quan se seque li donaré un parell de mans de vernís.

Enquan tingui una estoneta li colocaré els pitons i les carrutxes per fixar els obencs, i pràcticament estarà acabat i llest per enfrontar-se al seu destí final.