Fins el primer quart del segle XX, el tram inferior de l’Ebre va ser un constant anar i venir d’embarcacions de tota mena, havent navegat les seves aigües diversos vapors com l’Ebro, el Villa de Amposta, el Ciudad de Tortosa, i el darrer “lo vaporet” Anita.
L’Anita va ser el darrer en prestar servei, destinat al transport de mercaderies i passatgers entre les localitats ebrenques de La Cava, Amposta i Tortosa, va ser construït al 1915 a les Drassanes Sales de Ferreries i avarat al riu Ebre el 20 d’octubre de 1916.
Era un vapor de pales, de casc d’acer i fons pla, impulsat per la màquina de vapor del vell Ciutat de Tortosa. Als vuit anys del seu avaratge es va modificar el seu disseny substituint les rodes de pales per una hèlix i la màquina de vapor per un motor diesel. Amb una eslora de 32 metres, 4.5 de mànega i 2.5 de puntal, podia transportar 74 tones de càrrega, distribuïdes en: 192 viatgers i el seu embalum (24 a primera, 74 a segona i 93 a coberta), i aproximadament 800 sacs d’arròs. En temps de sega al Delta, remolcava fins tres llaguts amb una càrrega extra de 300 sacs d’arròs.
L’any 1928, l’estiatge va reduir les cotes mínimes del riu impossibilitant la navegació. L’Anita va quedar ancorat vora Sant Jaume d’Enveja, enfonsant-se el 28 de octubre de 1937 a conseqüència de una riada i a la escassa cadena amb la que estava ancorat. Actualment les seves restes jauen soterrades als llims del riu.
Després d’uns quants d’anys documentant-me amb resultats dispars, vaig a començar la maqueta del vaporet. La maqueta, a escala 1:25, serà navegable i tindrà una eslora màxima de 130 centímetres, amb casc de fibra de vidre i recobriment d’evergreen simulant les planxes d’acer.
Volia construir únicament la versió del 1924 donat que disposo de poca informació de la versió original del 1916, així que amb previsió que amb el temps faci alguna troballa i per no fer la feina dues vegades, i donat que el casc era el mateix i no em consta que patís modificació estructural important, he construït un motlle per poder fer quan calgui una copia del casc.
L’estructura del motlle és la tradicional de quadernes sobre un fals quillat, però en lloc de folrar el casc amb traques, he farcit l’estructura amb “polyfoam” (poliestiré extruït) material fàcil de trobar en obres (retalls) o en magatzems de materials de la construcció (planxes de 120x60 mm, gruixos de 30, 40 i 50 mm) Es talla amb molta facilitat amb un cutter o amb un ganivet de pernil,i es pega amb cola blanca de fuster.
Una vegada aconseguida la forma del casc i com desconec el nivell de tolerància entre el polyfoam i la resina de poliester, he protegit el motlle amb paper d’alumini i amb film transparent de cuina. Enllestit el motlle, es tallen trossos de matt de fibra de vidre i es prepara la resina de poliester amb el catalitzador i en un lloc ben ventilat s'aplica tenint cura de no deixar ni un mil·límetre de superfície sense tractar.
Avui, després de 48 hores he pogut separar motlle i casc sense cap mena de problema.
Ens veiem...
